Per fi he arribat!!

Ja porto tres dies voltant per aquí i sembla que sigui força més temps. Vaig arribar el dilluns cap a quarts de 2 de la tarda després de més de 4 hores de cotxe. Quin periple! Em vaig perdre entre carreteres i poblets quan vaig pendre la sortida equivocada de l'autopista. És per això que em vaig endarrerir gairebé una hora.
En arribar en Jerome em va donar la benvinguda i em va dir que aparques que anaven a entrar el segon remolc de chardonnay del dia. No vaig tenir temps de treure ni les maletes. Em vaig posar a recollir a la sortida de la derrapadora, després a controlar la premsa i al cap d'un parell d'hores a dinar (exquisit per cert) i de nou a seguir amb la feina fins quarts de d'onze... Vaig acabar trinxat! I al dia següent (diamarts) a les set tornem-hi amb el chardonnay, la premsa, els remolcs, les tines... molt de cop tot. Però “c'est comment ça”, el ritme per aquestes dates és així.
De moment la cosa promet, la verema està en unes condicions sanitaries immillorables, i tots els grans recollits estan sencers (la veremadora funciona perfectament tot i tenir més de 15 anys).
En Jerome diu que els grans de raïm recollits avui eren força més macos que els d'ahir, degut a aquests ceps de chardonnay estan empeltats sobre 140-R, enlloc del 110-R, això els confereix menys vigor i una millor aireació del raïm. Els rendiments de premsat crec que volten el 75%, tot i afegir enzims pectolítics per a millorar l'extracció. El cicle de premsat dura dues hores i mitja, suficient diu en Jerome, per extreure el que cal i no més. El que encara no em queda massa clar és el càlcul del sulfurós, ja que el tenen ja disolt en garrafes, segur que és senzillíssim de fer, però si no és amb paper i boli, no ho sé veure.
Al celler passo molt de temps amb en Manuel, francès de pares espanyols. Es mostra molt diligent en totes les feines i sap portar l'ordre adient al celler. A banda sap aguantar tot l'allau de preguntes que li faig sense posar cap pega. I també he conegut la gent d'oficina, la Corine que és la secretària i la Marie que és la comercial des de fa 15 dies. Tot gent encantadora com en Jean Pierre i la seva família i en Daniel, que amb mí no parla gaire però sempre somriu.
El cert és que les condicions aquí són immillorables, l'únic és que aquest benestar de les nits es vegi trencat per l'arribada d'uns belgues que venen a passar aquí les vacances.
Quan pugui ja penjaré alguna que altra fotografía i aniré explicant més detalls de la feina i de la casa on m'estic, que a molts sé que els faria dentetes!
Demà toca preparar l'entrada del merlot, les botes noves, desfangar el chardonnay i més!
Fins aviat doncs.