Això s'acaba.

Ahir vam acabar de sagnar i descubar la segona tina de merlot. Dues tones de verema van sortir d'allà, i en dues premsades ho vam enllestir tot. Ens pensàvem que costaría molt més. Aquí en teniu una imatge.


Per altra banda hem seguit amb els remuntatges habituals, controls de temperatura, neteja de tines buides...


I només dir que ja està tot el raïm al celler!! I ens ha anat justet per què al vespre s'ha posat a ploure. Ara fins el proper dimecres no descubarem res més. Pel meu gust, jo afegiría algun seguiment d'extracció de compostos polifenòlics a les maceracions. Sé que en Jérôme fa molts anys que fa vi, però a mí s'em fa una mica extrany (fer el vi que volem o fer el vi que tenim?). L'altra cara de la moneda és que això comença a acabar-se. Encara hi ha molta feina, però ja s'acosta la tornada a Barcelona...
També comentar que hi ha dues tines més que comencen la malolàctica abans d'hora, les dues tines de syrah. Hem hagut de sulfitar de nou i demà caldrà afegir una mica de tiamina per a poder acabar la fermentació amb majors garantíes. Ja veurem com va tot.

Afegir com a dada d'interès que ahir vam fer el sopar de comiat per en Jean Claude i en Jean Pierre, els mestres de la màquina. En Jean Claude es va treballar 10 kg de musclos (aquí en diuen mules) cuinats amb viognier i "des onnions", acompanyades de patates fregides (de les de debò), de segon carn a la brasa i per últim un pastís de nata, tot amenitzat per viognier 2003, chardonnay i el gran reserva...
Demà descans, només remuntats i potser a la tarda cinema... ja era hora!
Per cert, en Jérôme ha comentat que potser la setmana vinent aniré a donar un cop de mà al celler de la Veronique, una mica més gran, per 50 ha, ja que encara estan entrant raïm. Fa il·lusió i serà interessant veure una altra manera de treballar.

Fins aviat.