Trencar la rutina.

Es cert que ja porto 5 dies sense escriure i es cert que no parem de fer sortides i sopars despres de la feina, m'estic mal acostumant... però és que s'ha d'aprofitar!
Reprenem el fil. La darrera vegada vaig descriure per sobre els descubats. Ara seguim amb descubats i els "soustirages" dels blancs per separar les lies (els llevats sedimentats amb la bentonita) del vi acabat. Els deixem amb unes poques lies fines per a evitar oxidacions no desitjades de moment.
Amb els negres no hi ha hagut massa problemes llevat de les fermentacions malolàctiques, que algunes han començat abans d'acaabr els sucres. Per sort les precaucions amb els sulfitats han anat bé i no hem tingut cap ensurt. Només ens trobem amb un volàtil una mica alta en un tina de sirah (0,5) però "c'est pas grave".
Ahir vaig poder anar a fer una estada de feina al "Chateau La Dournie", que el porta una amiga de Jérôme. Allà tenen 50 ha, per tant no és d'extranyar que encara estiguin entrant raïm. La meva feina va ser estar a la recepció. El sistema és força peculiar, la tolva de recepció, un cop plena, s'aixeca amb un pistó hidràulic per a portar la sortida de la just fins a la derrapadora. Realment espectacular, llàstima no haver pogut fer fotos! També vaig poder seguir les recomancions d'en Jean Natoli, que fa un seguiment de les fermentacions. El senyor Natoli porta molts anys a la regió. Assessora a productors de França, Italia i Espanya i sempre va bé seguir les seves explicacions.
I per aquí ara mateix encara fermenta el monastrell i la resta estan a punt d'acabar. Els blancs que hem trasbassat es remuntaran cada 2 dies durant una setmana.
I mentre tot això es succeïa en Manuel, en Daniel i qui signa això hem estat netejant tota l'instal·lació de conduccions de la verema, la veremadora (molt complicadda de netejar), les màquines de recepció, etc.
Per la setmana vinent es preveu descubar la ganímede. Serà un drama segons com perquè està pleníssima!! Ja veurem.
I entre sopars i sopars, el passat dissabte vam anar a Beziers al cinema, sopar i disco a L'usine a gaz. Això sí que és trencar la rutina!!
Adeusiau.