Video de descubat.

Aquí penjo l'enllaç d'un video del descubat del merlot. Només són 14 segons, sense so. Val la pena veure com és d'artesanal el procés de càrrega de la premsa i com gira la tina de vinificació.

Això s'acaba.

Ahir vam acabar de sagnar i descubar la segona tina de merlot. Dues tones de verema van sortir d'allà, i en dues premsades ho vam enllestir tot. Ens pensàvem que costaría molt més. Aquí en teniu una imatge.


Per altra banda hem seguit amb els remuntatges habituals, controls de temperatura, neteja de tines buides...


I només dir que ja està tot el raïm al celler!! I ens ha anat justet per què al vespre s'ha posat a ploure. Ara fins el proper dimecres no descubarem res més. Pel meu gust, jo afegiría algun seguiment d'extracció de compostos polifenòlics a les maceracions. Sé que en Jérôme fa molts anys que fa vi, però a mí s'em fa una mica extrany (fer el vi que volem o fer el vi que tenim?). L'altra cara de la moneda és que això comença a acabar-se. Encara hi ha molta feina, però ja s'acosta la tornada a Barcelona...
També comentar que hi ha dues tines més que comencen la malolàctica abans d'hora, les dues tines de syrah. Hem hagut de sulfitar de nou i demà caldrà afegir una mica de tiamina per a poder acabar la fermentació amb majors garantíes. Ja veurem com va tot.

Afegir com a dada d'interès que ahir vam fer el sopar de comiat per en Jean Claude i en Jean Pierre, els mestres de la màquina. En Jean Claude es va treballar 10 kg de musclos (aquí en diuen mules) cuinats amb viognier i "des onnions", acompanyades de patates fregides (de les de debò), de segon carn a la brasa i per últim un pastís de nata, tot amenitzat per viognier 2003, chardonnay i el gran reserva...
Demà descans, només remuntats i potser a la tarda cinema... ja era hora!
Per cert, en Jérôme ha comentat que potser la setmana vinent aniré a donar un cop de mà al celler de la Veronique, una mica més gran, per 50 ha, ja que encara estan entrant raïm. Fa il·lusió i serà interessant veure una altra manera de treballar.

Fins aviat.

Descubats.

De nou dies d'atabalament. Avui comencem a descubar el merlot que ja ha acabat la fermentació. Deu ni do la feinada que hem tingut només amb els preparatius, netejar la premsa, la tina pel vi de premsa, la bomba de verema per als negres i a sobre pendre densitats. Sort que hi havia en Daniel durant tot el dia per a donar un cop de mà. Mentres, també calia preparar la tolva de recepció perquè avui calia entrar la darrera garnatxa de la zona de Babeau, també fer els remuntatges habituals, muntar les canalitzacions internes per a dirigir la verema cap a una tina o una altra... Ja només queden dos dies per a acabar d'entrar la verema, alguna garnatxa més i el monastrell.

Demà descubarem una tina de 50 hl de garnatxa i demà passat l'altra de monastrell, que en dia d'ahir encara tenia 8 g/l de sucre. Serà més problemàtic perquè esta super mega plena, amb prou feines es pot mullar tot el barret! Serà “xungo” com diu en Jérôme, caldran 3 cicles de premsat mínim per a extreure tot el suc a la pasta.

I què en fem del vi de premsa? Hi apliquem enzims pectolítics a raó de 2 g/hl per a començar a desfangar i ja veurem si s'en fa algun cupatge o es destina a alguna altra banda, depen del que surti. Per sort els cicles de premsat son d'hora i mitja i no hi han aquelles hores mortes.

Contratemps, la tina de syrah que vam entrar just després de les plujes, sembla que comença la malolàctica abans d'hora, amb 88 g/l de sucre!! Les analítiques que ens ha fet arribar en François mostraven 0.5 d'àcid làctic. És per això que aquesta nit hem afegit una dosi extra de sulfurós.

El temps esta canviant, els matins son una mica més freds i els dies s'escurcen. El vent del nord ha ajudat a assecar una mica els camps i els tractors es poden moure amb força seguretat per a acabar les veremes, però els ritmes de les fermentacions han baixat una mica. El chardonnay i una tina de viognier (la cuvée Babeau, la que fermenta a baixa temperatura amb llevats especials) van massa lentes, és per això que hem afegit Tiammo (tiamina i nitrogen) a raó de 20 g/hl per a mirar d'accelerar-ho i evitar possibles aturades de fermentació. Demà, l'Alice, l'ajudanta de François ens en portarà més per a una segona tina de viognier.

En fi, ja veieu que aquí no hi ha temps per badar. A més ara comencem a descubar les tines i serà durillo sobretot per les tines tipus Ganímede, per què no són autobuidants. Espero que no ens doni tants problemes com amb la tina de syrah, que per cert ara rutlla a la perfecció.

Avui diumenge, també.

Salut a tout le monde,

La feina no s'acaba mai. De nou , després de les plujes, torna a entrar raïm al celler., aquesta vegada unes poques parcel·les de syrah que restaven que s'han collit a mà. En total uns 60 hl avui que ja estan sulfitats (3 g/hl) i inoculats amb un paquet de llevats del 34.11 (previament hidratas i ensucrats...). Tot i la pluja, amb el refractòmetre tenim un grau de 14,3 i l'estat sanitatri més que correcte. Potser el color no és el que es veu en les altres tines de syrah, però encara és d'hora.
Una tina de merlot i la primera syrah ja han quasi acabat la fermentació. Ara fem remuntats lleugers per mullar el barret i si cal aplicar el grup de fred.
Les botes de chardonnay van fent al seu pas, ara van per una densitat aproximada de 1000, ambuna temperatura de 19 de mitjana. Força bé crec jo.
El que ens ha donat molt pel sac és la segona tina de syrah, la del tipus Ganímede, aquesta munta a l'interior una campana invertida per a retenir el CO2 desprès durant la fermentació. Amb unes vàlvules pneumàtiques controlem aquest gas per fer-lo pujar a la part superior de la tina i desplaçar el barret cap abaix. Seria com fer uns remuntats automàtics. Aquestes vàlvules van gobernades per un programador i si cal es poden accionar manualment. El problema és que la syrah, com ja hem comentat altres vegades, va molt ràpid i el volum de CO2 és més que important. Aleshores no hi ha temps de fer baixar la pasta i desborda per adalt deixant tota la sala tenyida d'un preciós vermell syrah. Crec que ho hem hagut de netejar tot més de vuit vegades. Un pal!! Però ara sembla tot més controlat, hem tret una part de volum i l'afegirem quan la fermentacio no sigui tant tumultuosa. On va a voir...
Els viogniers van fent també. Cada cop deixen anar més aroma. El most és molt neutre a l'inici, però ara ja s'endevinen clarament les notes de préssec. Si el tastessiu, fresquet, amb sucre encara i bombolletes... a l'estiu amb la caloreta seria perfecte!
I avui, durant la feina hem tingut la visita d'un grup de gent gran anglesos que han arribat en un super autocar de ves a saber on. Semblaven molt interesssats en les explicacions d'en Jérôme i anaven fent fotos de tot allò que creien digne d'immortalitzar, fins i tot de mi! mentre era sobre la tina de merlot atrafegat amb les tuberies...

I per últim esmentar que la delegacio belga ha marxat fa unes 3 o 4 hores, ahir els seus respectius marits les van venir a buscar i ja son de camí cap a casa. És per això que ahir vam fer un sopar "por todo lo alto" amb molt de menjar, pastissos i com no, força vi! El gran reserva del 1996, insuperable. Per cert, la salsa pesto amb el chardonnay de la casa formaven una parella perfecte...

Ex-qui-sit!