Falsa alarma.

Finalment la Sirah dona 14 i poc en els camps més alts. Suposo que va ser una errada de mostreig o de prepaparacio de mostra... el cas és que estem mes alleugits.
Ara mateix estem entrant el Merlot. Amb sort dema estara tot dins. I ja hem inoculat les tines de chardonnay i merlot avui mateix... Aixo s'anima!!
Abans de seguir disculpeu accents i demés pero es que estic en un "clavier" francès i és una mica liat! (aixo em porta bons records...)
Mentre, a les hores mortes, faig moltes preguntes a en Manuel, que no se com encara no m'ha enjegat, o be fem de manya (amb accent a la darrera a) i arreglem tuberies, preparo el sulfuros per la veremadora, inertitzem tines amb CO2, netejem tot el que s'embruta (important) i quan arriba un tractor doncs recullo la rapa o be faig anar la bomba de verema... i un llarg etc. Es nota que hi ha feina, de fet som al final d'un any de feina al camp i es per aixo que cal anar amb compte amb el que fem al celler!
I parlant d'altres coses, ahir vam anar a sopar a "chez" Jean Pierre, un treballador de la finca durant la verema. Era el seu aniversari i en feia 47. Ens vam reunir unes 25 persones i podeu comptar com anava el menjar! Primer aperitiu amb vi, com no, pastis Ricard, kirk (vi amb allo vermell que no recordo com es diu) i una ampolla de 2 litres de whisky. Despres el jalar de debo, amb "beaucoup de biande", patates al forn, 4 pastissos, més vi, més whisky, formatges (aqui s'el jalen per postres) i perque vam marxar a les dues. I es que el cuiner era el fill d'en Jean Pierre (que no us ho he dit, li van regalar per ell sol una altra ampolla de whisky, i em va preguntar 4 vegades com em deia, a mes, avui que tenia que portar la veremadora l'hem esperat 2 hores). el cuiner deia, és en Benoit, que alimenta a la tropa d'un porta-avions de la marina francesa que un dia va perdre l'èlice... I entre els comensals hi havia en Jean Françoise, de pares de l'Ampolla, i que des de els 6 anys viu aqui (i els pares allà), i davant meu una noia que son pare era valencia. Al final a taula a estones es parlava el catala!!
Parlant de la llengua, jo que em pensava que aixo seria immersio lingüistica, i res d'aixo al final. En Jérôme i en Manuel parlen castella a la perfeccio i es amb qui mes m'estic, i la resta parlen un frances força dificil de seguir. Pero tot i aixi val la pena.
A la propera penjare mes fotos que estic preparant. A veure quan tinc més temps!!
Salut!

Més feina.

Avui ha estat un dia més aviat relaxat. Al matí tasques de preparació per l'entrada de demà del merlot, que durarà fins diumenge crec. El chardonnay ja esta desfangat una part i demà al vespre inocularem. Segons anàlisi té 14 de grau, força bé doncs. El problema ve amb el Viognier, que ja hauria d'estar quasi la meitat dins, però no arriba del tot al previst; ara està a 11 o “por ahí”... El que sembla que es dispara és la Syrah, que dóna 15,5 ara mateix, una exageració si tenim en compte que s'ha de veremar a mitjans de setembre. Les llavors estan verdes i la rapa també es veu verda i tendra. Si no l'hem espifiada a la hora de pendre les mostres, creiem que ha estat efecte els darrers vents, que han bufat força la setmana passada i que han vingut després d'un any amb molta pluja. És fàcil doncs que hagin perdut aigua i encara l'hagin de recuperar, dependrà de les temperatures i del vent. Però tot això són teories. Hauran de venir els assesors externs per veure què passa. Fins dilluns res doncs o bé esperar analitiques.
Per altra banda, a més de les proves de maduració hem netejat les botes de l'any passat que han tingut el chardonnay, les hem ensofrat amb 5 g i estem condicionant les noves amb 10 g cada una més aigua. És realment un plaer poder olorar la fusta nova. A continuacio un parel de fotos...

La sala de barriques i cremant sofre per les que han d'allotjar el chardonnay d'aquest any.

I per últim remarcable és que hem fet un tast amb en Jérôme i la Marie , la comercial, per conèixer millor el producte, i és que demà comença a moure's sobre el terreny per vendre directament, porta a porta entre distribuidors i circuit horeca. Tot un repte. El tast ha donat molt de sí, tot i que jo anava amb el xip posat com si estigues a la “fac”, però pel que es veu, el tast a nivell comercial és força més senzill. Suposo que cal anar per feina en aquests casos. Se m'acaba d'ocorrer que més endavant penjaré una nota de cata dels vins que fan per aquí.
Fins la propera doncs.

Per fi he arribat!!

Ja porto tres dies voltant per aquí i sembla que sigui força més temps. Vaig arribar el dilluns cap a quarts de 2 de la tarda després de més de 4 hores de cotxe. Quin periple! Em vaig perdre entre carreteres i poblets quan vaig pendre la sortida equivocada de l'autopista. És per això que em vaig endarrerir gairebé una hora.
En arribar en Jerome em va donar la benvinguda i em va dir que aparques que anaven a entrar el segon remolc de chardonnay del dia. No vaig tenir temps de treure ni les maletes. Em vaig posar a recollir a la sortida de la derrapadora, després a controlar la premsa i al cap d'un parell d'hores a dinar (exquisit per cert) i de nou a seguir amb la feina fins quarts de d'onze... Vaig acabar trinxat! I al dia següent (diamarts) a les set tornem-hi amb el chardonnay, la premsa, els remolcs, les tines... molt de cop tot. Però “c'est comment ça”, el ritme per aquestes dates és així.
De moment la cosa promet, la verema està en unes condicions sanitaries immillorables, i tots els grans recollits estan sencers (la veremadora funciona perfectament tot i tenir més de 15 anys).
En Jerome diu que els grans de raïm recollits avui eren força més macos que els d'ahir, degut a aquests ceps de chardonnay estan empeltats sobre 140-R, enlloc del 110-R, això els confereix menys vigor i una millor aireació del raïm. Els rendiments de premsat crec que volten el 75%, tot i afegir enzims pectolítics per a millorar l'extracció. El cicle de premsat dura dues hores i mitja, suficient diu en Jerome, per extreure el que cal i no més. El que encara no em queda massa clar és el càlcul del sulfurós, ja que el tenen ja disolt en garrafes, segur que és senzillíssim de fer, però si no és amb paper i boli, no ho sé veure.
Al celler passo molt de temps amb en Manuel, francès de pares espanyols. Es mostra molt diligent en totes les feines i sap portar l'ordre adient al celler. A banda sap aguantar tot l'allau de preguntes que li faig sense posar cap pega. I també he conegut la gent d'oficina, la Corine que és la secretària i la Marie que és la comercial des de fa 15 dies. Tot gent encantadora com en Jean Pierre i la seva família i en Daniel, que amb mí no parla gaire però sempre somriu.
El cert és que les condicions aquí són immillorables, l'únic és que aquest benestar de les nits es vegi trencat per l'arribada d'uns belgues que venen a passar aquí les vacances.
Quan pugui ja penjaré alguna que altra fotografía i aniré explicant més detalls de la feina i de la casa on m'estic, que a molts sé que els faria dentetes!
Demà toca preparar l'entrada del merlot, les botes noves, desfangar el chardonnay i més!
Fins aviat doncs.